En occitan aranés (Val d'Aran / Vau d'Aran): Era pagina[58] següenta (106) dera[57] dissertacion[5] inaugurau damb eth[61] subjècte

ESTUDIS A

DE ARREACCIONS[37] D'ACID DEÏDROASCORBIC[36] E D'ACID DICETOGULÒNIC[N4]

DAMB ERA AJUDA DERA[57] ESPECTROSCÒPIA INFRARÒIA (IR) ASSISTIDA PER ORDENADOR (alemand)

presentada[66] per Detlef Pagel (neishut en Hermannstein, Districte de Wetzlar (Krs. Wetzlar), Alemanha)

Giessen 1992

siguec (/ ère) escrita a maquina[N2] e siguec (/ ère) arrevirada[33] per e ponuda[N27] ena[10][N28] world wide web[3] damb era aprobacion amistosa der[62] autor © 2021.
... unfertiger Entwurf; unfinished draft; borrolhon (/ esbós) sens fenir ; ...
Alle rot- und grünfarbenen Wörter sind ungeprüft
All red and green colored words are unproofed
106

5 Arresumit[41]

En aguesta dissertacion[5] èren examinada (/ examinades)[13] era oxidacion e era arreduccion[39] d'acid ascorbic e d'acid deïdroascorbic[36] (un sistèma arredox[R2][21]) atau[D1] coma era sabonificacion[N5] idrolitica[H1] der[62] acid deïdroascorbic[36] (DHA) ar acid dicetogulònic[N4] (DKG). Damb era ajuda des[56] paramètres des[56] bandes e des[56] espèctres trobadi de nòrma e de calibratge pes[55] mesuratges infraròis[11] as substàncies, aqueth que contien grops de ligam[8] de H–O e de C=O, era metodologia entà observar es arreaccions[37] ara[52] espectroscòpia infraròia, atau[D1] coma era interpretacion, eres descorbien un supòrt essenciau.

En aguest contèxt[34], s'estudièren[14] es problèmes dera[57] tautomeria ceto-enòl[L4] ne la acetil[L5]-acetona[N6] e es acids (iso-)ascorbics. Encara[30], estat evident qu'es valors d'arraïtz quarrada deth[60] coeficient d'escandilhament integrau des[56] manères[N10] de vibracion de tension O=C, que son proporcionaus[N7][L1] as cambiaments peth[51] moment bipolar, se cambiauen[68] comparablament pera[50] aplicacion[9] des[56] grops vesins de ligam[8]. Eth[61] fenomèn[N8][F1] de idratacion[H2] des[56] grops ceto podie[18] èster perseguit espectroscopicament[24] per IR a ua[N32] molecula pòc complicada (butanal[N9][L2]). Damb es acidi deïdroascorbics[36] en solucion[4], era interpretacion ei tostemp d'ua[N32] manèra[N10] ambigüa a causa de diuèrsi efèctes d'influéncia. Maugrat açò, es diferéncies clares sorgien en sector de vibracion de tension H–O e O=C entre eth[61] bis-DHA cristallina[N11] e era forma[F3] de idratacion[H2] de DHA. Claraments era deuteracion des[56] grops HO gessie plan[12] a bis-DHA. Entath procès dera[57] sabonificacion[N5] de DHA, èren determinades[N12][15] de arrelacions[40] foncionaus[N13][L3][F2] depenentes[N14] de temperatura e de pH[32] damb ua[N32] energia[N15] de activacion de 79,3 kJ / mòl[67]. Damb[20] era ajuda deth[60] tramitacion electronica de donades[48] (TED/PED) podien[19] èster separat des[56] solucions[4] de D2O enquia tres espèctres estandards infraròis, peth[51] sòn nom[29] de DHA, de DKG e d'ua[N32] auta substància semblabla coma ua[N32] arreductona[47]. Era valor pKA deth[60] producte de sabonificacion[N5] (DKG), estudiat peth[51] titratge[23] de pH[32] e pera[50] espectroscòpia infraròia, eth[61] correspon as valors pKA coneishudi[N19] as acids oxocarbònics[N20]. Eth[61] desvolopament deth[60] CO2 enes[N21] espèctres de gachets[2] pòt èster arreferit[43] a[35] DKG que se descarboxila. Maugrat açò, DKG tostemp ei entièraments estable en concentracions nautors en solucion[4] a 37°C. Es arreaccions[37] de descomposicion de DKG èren qualitatiuament examinades[13], en tot començar per es solucions[4] mairs de DKG, ath[53] delà ath[53] sector neutrau[L7] e alcalin de pH[32], exceptat[31] damb era espectroscòpia infraròia tostemp damb era espectro-fotometria, era espectroscòpia de fluorescéncia e tanben era espectroscòpia de arresonància[44][N22] paramagnetica electronica[N16] (RPE). Era substància panè[N23]-ròia, evolucionada[N24] ara[52] valor deth[60] pH[32] naut tre DHA atau[D1] coma de DKG, pas estable[28][N29] contra[63] es influéncies d'aire[7], pòt èster associada damb[54] procèssi quimics de radicaus[45] liures. Ère trobada[17] un senhau de RPE, que se dirigís a un arradicau[45] de R–O.

Ei problematic, qu'era arreduccion[39] e era oxidacion siguen[25] influïdes per inestabilitats[N26] de DHA e DKG. Atau[D1], concentracions eqüi[59]-molaras de NADH arredusissen[38] solament pas entièraments eth[61] DHA, en arrai[46] fisiologic[F4] de pH[32], a causa de sabonificacion[N5] addicionau[L8][N30] de DHA. Çò de madeish[27] ei valid damb[6] arreduccions[39] pes[55] substàncies que contien eth[61] grop de H–S, qu'ère entà eth[61] trobat[17f] un orde[22] de arreaccion[37] aparent, semblabla[49] a sabonificacion[N5] de DHA. Maugrat açò, un estat intermediari ath quin[70] era arreaccion[37] veritabla[64] de arreduccion[39] de DHA seguís[26], ei provat espectroscopicament[24] per IR pendent es arreaccions[37] per grops de H–S.  Diferéncies espectroscòpicas infraròies clares èren trobades[16] a arreaccions[37] d'oxidacion entre es derivadi que son pas capaci[65] o capaci[65] ara[52] formacion de cercle C(6)–O–C(3).

Nota:
Sinonimes occitans aranés (Val d'Aran):
Okzitanisch-aranesische Synonyme :
 1)  ensems
conjunt
 2)  gachets
pastilhas
 3)  er Hilat Mondiau
eth Hilat Mondiau
era Malla Mondiau
era Tela-aranha Mondiau
eth World Wide Web
 4)a)b)c)  solucion [Sg.], solucions [Pl.]
dissolucion [Sg.], dissolucions [Pl.]
 5)a)  dissertacion inaugurau
tèsi doctorau
 6)  Çò de madeish[27] ei valid damb
Arribe parièr damb
Passe parièr damb
 7)  influéncies aerianes[N25]
influéncies d'aire
 8)a)  grops funcionaus[L9][N31] (...)
grops (...) de ligam
 9)  aplicacion
substitucion
 10)  siguec (/ ère) escrita a maquina (d'escrivan de tipe ??) e [siguec (/ ère)] arrevirada per e [siguec (/ ère)] ponuda ena
Elipsis gramaticau[L10][D2]:
siguec (/ ère) escrita a maquina (d'escrivan de tipe ??) e arrevirada per e ponuda ena
 11)  Damb era ajuda des paramètres [trobats[17d]] des bandes e des espèctres trobadi[17d] de nòrma e [des espèctres trobadi[17d]] de calibratge pes mesuratges infraròis[11]
Elipsis gramaticau[L10][D2]:
Damb era ajuda des paramètres des bandes e des espèctres trobadi[17d] de nòrma e de calibratge pes mesuratges infraròis[11]
Reduccion dera clausula subordinada relatiua peth participe passat:
Damb era ajuda des[56] paramètres des[56] bandes, des[56] espèctres de nòrma e de calibratge, trobadi[17d] pes mesuratges infraròis
 12)  era deuteracion[D3] ... auec capitada
era deuteracion[D3] ... gessie plan
era deuteracion[D3] ... arreüsie[42]
 13)a)  ère examinada / èren examinades[N3]
passiva analitica (dera accion):
a estat examinada / an estat examinades[N3]
passiva sintetica ± passiva rebat:
s'examinèc / s'examinèren[N3]
 14)  mehr siehe Lit.: http://tb-archiv.drpagel.de/TB_2020-03-20.html
pasiva analítica (de la acción)(esp.):
es ... èren estudiadi [grammat. korrekt, unüblich; dritthäufigste Passivform]
es ... sigueren estudiadi [dritthäufigste Passivform]
es ... an estat estudiadi [üblich; zweithäufigste Passivform; häufigste Passivform im okz. u frz.]
pasiva sintética ± pasiva refleja (esp.):
s'estudièren es ... [meistens: erleidendes Subjekt dem Prädikat/Verb nachgestellt; häufigste Passivform im esp. + cat.]
es ... s'estudièren [Verwechselung mit reflexiver Aktivform (Voz activa refleja) möglich]
voz impersonal con se (esp.):
s'estudièc as ... [Prädikat/Verb nur 3p.Sg., auch bei Subj. im Plural; hier nur für Lebewesen, nicht für Sachen erlaubt]
 15)  relacions[40] ... èren determinades
passiva analitica (dera accion):
relacions[40] ... an estat determinades
passiva sintetica ± passiva rebat:
relacions[40] ... se determinèren
 16)  ... espectroscopicas ... èren trobades[17a]
passiva analitica (dera accion):
... espectroscopicas ... an estat trobades[17a]
passiva sintetica ± passiva rebat:
... espectroscopicas ... se trobèren[17c]
 17)  ... ère trobada[17e] un ...
passiva analitica (dera accion):
... a estat trobada[17e] un ...
passiva sintetica ± passiva rebat:
... se trobèc[17b] un ...
 17f)  ... qu'ère entà eth[61] trobat[17g] un ...
passiva analitica (dera accion):
... qu'a estat ènta eth trobat[17g] un ...
passiva sintetica ± passiva rebat:
... que se trobèc[17b] ènta eth un ...
 17a)a)  trobades
descorbides[M1]
 17b)a)  trobèc
descorbic[M2]
 17c)  trobèren
descorbiren[M3]
 17d)a)b)c)d)  trobadi
descorbidi[M4]
 17e)a)b)c)  trobada
descorbida[M5]
 17g)a)  trobat
descorbit[M6]
 18)  eth ... ère possible èster perseguit
eth ... podiá èster perseguit
 19)  ... èren possible èster separadi ... espèctres
... podien èster separadi ... espèctres
 20)a)   damb
per
 21)  sistèma d'oxidoreduccion[R1]
sistèma redox[R2]
 22)  (trobat ...) un (/ er) orde aparent de (ar)reaccion
(trobat ...) un (/ er) orde de (ar)reaccion aparent
(trobada ...) ua (/ era) orde aparenta de (ar)reaccion
(trobada ...) ua (/ era) orde de (ar)reaccion aparenta
 23)  titratge
dosatge
titolacion
avaloracion
 24)a)  damb[20] eth[61] espectroscòpia infraròia
pera[50] espectroscòpia infraròia
espectroscopicament per IR
 25) 
okza. Subjuntiu: anstatt okza. Indicatiu:
qu'era arreduccion e era oxidacion siguen influïdes [present passiu 3p.pl., dts.Präsens] "qu('/e) ... son influïdes" [present passiu 3p.pl., dts.Präsens]
 26)  - Nachdem ich mit viel Mühe die frz. Subjunktiv / Indikativ-Konjugationen ausgearbeitet und danach erkannt habe, dass "que" durch "auquel" zu ersetzen sei, finde ich dazu analog im Okzitanisch-Aranesischen "ath quin" passender als "que", womit die Korrektur von der Indikativ- zur Konjunktivform wieder rückgängig gemacht wird:
okza. Subjuntiu: okza. Indicatiu:
qu'era arreaccion ... seguitz [present actiu 3p.sg., dts.Präsens] "qu('/e) ... seguís" [present actiu 3p.sg., dts.Präsens]
 27)a)b)c)  çò de madeish
çò de parièr
 28)  pas estable
inestable[N29]
 29)  peth[51] sòn nom
nominau[N33]
 30)  encara
ath[53] delà
 31)  exceptat damb [GC]
manca damb [GC]
salvi damb [GC]
lhevat damb [GC]
hòra damb [GC]
tirat damb [GC]
ath[53] delà de [aran.]
 32)a)b)c)d)  potenciau[L12] d'idrogèn[H3]
pH
 33)  revirada [GC] [LD] [AV]
arrevirada [GC] [aran.]
virada [GC]
tradusida [GC]
traduseda [GC]
 34)  en aguest contèxt
ad aguesta connexion
referent ad açò
 35)  Eth ... pòt èster atribuït envolòp (/ dessús) DKG
Eth ... pòt èster referit a DKG
Eth ... pòt èster derivat de DKG
 36)a)b)c)  desidro[H1]
deïdro[H1]
de- + idro-
 37)a)b)c)d)e)f)  reaccion(s)[R3]
arreaccion(s)[R3]
 38)  redusissen[R4]
arredusissen[R4]
 39)a)b)c)  reduccion(s)[R1]
arreduccion(s)[R1]
 40)a)b)c)  relacion(s)[R5]
arrelacion(s)[R5]
 41)  resumit[R6]
arresumit[R6]
 42)  reüsie[R7]
arreüsie[R7]
 43)  referit[R8]
arreferit[R8]
 44)  resonància[R9]
arresonància[R9]
 45)a)  radicau(s)[R10]
arradicau(s)[R10]
 46)  rai[R11]
arrai[R11]
 47)  reductona[N18][R12]
arreductona[N18][R12]
 48)  tramitacion electronica[N16] de donades[N17] (TED)
procès electronic[N16] de donades[N17] (PED)
 49)  semblabla
en tot semblar
 50)a)b)c)  pera [fem.sg.]
p'era
per + era
 51)a)x)  peth [mask.sg.]
p'eth
per + eth
 52)a)b)  ara [fem.sg.]
a- + era
 53)a)b)c)d)  ath[T1] [mask.sg.]
a- + eth
 54)  associada damb
associada a
 55)a)  pes [mask.pl. , fem.pl.]
p'es
per + es
 56)a)b)c)d)e)f)g)  des [mask.pl. + fem.pl.]
d'es
de- + es
 57)a)b)c)  dera [fem.sg.]
d'era
de- + era
 58)a)  pagina[N1]
paja
 59)  equi
eqüi
 60)a)b)c)d)  deth [mask.sg.]
d'eth
de- + eth[61]
 61)a)b)c)d)e)f)g)h)i)  eth[T2]
er [regional vor Vokalen]
 62)a)  der [regional vor Vokalen]
de- + er [regional vor Vokalen][61]
 63)  contra es influéncies (↔)
jos es influéncies (↧)
 64)  veritabla
vertadèra
 65)  (pas) capaci
(pas) capables
 66)  sometuda
presentada
 67)  79,3 kJ/mol
setanta y nueu coma tres kilo-chulios por mòl[L6] [= "setanta nòu virgula tres quilò-joule per mòl" (okz.)]
 68)  Anm.: Hilfsverb für alle Verben: "auer" (okza.), jedoch für passiven Gebrauch (z.B. Reflexivform): "èster" (okza.) (Verlauf + Zustand); Anm. = ungeprüft! Übersicht = fehlerhaft, da unfertig, da Tag nur 24 Stunden hat ...:
- Nachdem ich mit viel Mühe die Subjunktiv / Indikativ-Konjugationen (im Französischen) ausgearbeitet und danach erkannt habe, dass die Bedingung, bei einer Negierung "il n'était pas évident que ..." müsse das sogenannte Ergänzungsverb im zugehörigen Nebensatz im Subjunktiv stehen, dort wie auch hier im Okzitanisch-Aranesischen nicht erfüllt ist, wird die Korrektur von der Indikativ- zur Subjunktivform wieder rückgängig gemacht:
okza. Subjuntiu: okza. Indicatiu:
qu'es valors ... se cambièssen[68A] [Imperfècte (activa), dts.Präteritum]
(oder:)
qu'es valors ... anèssen[69] alteradi[68D] [Imperfècte passiva perifrástica, dts.Präteritum]
"que ... se cambiauen[68B]" [Imperfècte (activa) 3p.pl., dts.Präteritum]
(oder:)
"qu'es valors ... èren cambiades[68C]" [Imperfècte passiva 3p.pl., dts.Präteritum]
"qu'es valors ... anauen[69] cambiades[68C]" [Imperfècte passiva perifrástica, dts.Präteritum]
hierzu muss man die Imperfekt/Imperfècte-Form oder die Perfekt/Perfècte Passat compausat-Form auswählen, weil im okza. Subjuntiu kein Passat simple existiert (analog z. Prt.+Esp.+Frz.+Cat.) "que ... se cambièren[68E]" [Passat simple (activa) 3p.pl., Präteritum]
(oder:)
"qu'es valors ... sigueren cambiades[68C]" [Passat simple passiva, dts.Präteritum]
qu'es valors ... s'agen cambiat[68F] [Perfècte Passat compausat (activa), dts.Perfekt]
(oder:)
qu'es valors ... agen estat cambiadi[68D] [Perfècte Passat compausat passiva, dts.Perfekt]
"que ... s'an cambiat[68F]" [Perfècte Passat compausat (activa), dts.Perfekt]
(oder:)
"qu'es valors ... an estat cambiadi[68D]" [Perfècte Passat compausat passiva, dts.Perfekt]
 68A)  s'alterèssen
se cambièssen
se modifiquèssen
 68B)  s'alterauen
se cambiauen
se modificauen
 68C)  alterades
cambiades
modificades
 68D)a)b)  alteradi
cambiadi
modificadi
 68E)  s'alterèren
se cambièren
se modifiquèren
 68F)a)  alterat
cambiat
modificat
 69)a)  Votz passiva perifrástica / perifrastisches Passiv kann mit Hilfe des Hilfsverbs "anar" (okz.) = "gehen" (dts.) gebildet werden, z.B.:
anèssen [3p.Pl. Imperfècte Subjontiu, dts.Präteritum] + ... [Participi passat / dts.Partizip Perfekt]
anauen [3p.Pl. Imperfècte Indicatiu, dts.Präteritum] + ... [Participi passat / dts.Partizip Perfekt]
 70)  ath[53] quin [msk.Sg.; = "auquel" (frz.) = "to which" (eng.)]
...
Anm.:
  • LD = langedoc (+/- Montpellier)
  • GC = gascongne (+/- Bordeaux)
  • VA = vivaro-alpin (+/- Grenoble)
  • AV = Auvergne (+/- Zentralmassiv)

nachfolgende Regeln sind aktuell:


Nota:
Regel: Final-L wird durch U ersetzt:
Rule: Vocalisation of L to U in final position:
Nòrma: Vocalizacion de L a U en posicion finau[L13]:

l → l (-)
l → u (+)
Anm.: diese Regel gilt evtl. nicht, falls .."-òl"-final wie bei "enòl", "mòl", "tiròl" (s.Lit.)
+/-
 L1)a)  proporcionaus[N7] +
 L2)a)  butanal[N9]
butanau (??)
-
+
 L3)a)b)  foncionaus[N13][F2] +
 L4)  enòl
enòu (??)
-
+
 L5)  acetil
acetiu (??)
-
+
 L6)  l
u (??)
-
+
 L7)  neutrau +
 L8)a)  addicionau[N30] +
 L9)a)  funcionaus[N31] +
 L10)a)b)c)  gramaticau[D2] +
 L11)  nominau[N33] +
 L12)  potenciau +
 L13)a)  finau[N34][F5] +
...

Nota:
Regel: Ausfall von initialem H:
Rule: Loss of H in initial position:
Nòrma: Queiguda de H initiala:

h.. → h.. (-)
h.. → {}.. (+)
+/-
 H1)a)b)  {}idro
{}ïdro
+
+
 H2)a)  {}idratacion +
 H3)  {}idrogèn +

nachfolgende Regeln sind manifestiert:



Nota:
Regel: internales und finales lateinisches LL wird zu finalem TH:
Rule: internal and final LL of latin origin becomes TH in final position:
Nòrma: LL internè e finau d'origina latina se convertís en TH ena posicion finau:

ll → ll (-)
ll → th (+)
+/-
 T1)a)  allath [=^= "al" (esp.)] +
 T2)a)b)c)d)e)f)g)h)i)  elleth [=^= "el" (esp.)] +

Nota:
Regel: Initial-F lateinischen Ursprungs wird durch H ersetzt:
Rule: Initial F of Latin origin is replaced by H:
Nòrma: F iniciau d'origina latina se substituís per H:

ph → f (-)
ph → h (+)
+/-
 F1)a)  fenomèn[N8] -
 F2)a)b)  foncionaus[N13][L3] -
 F3)  forma -
 F4)  fisiologic -
 F5)  finau[N34] -

Nota:
Regel: Metathese von "R" (Buchstabe wechselt in die voranstehende Silbe):
Rule: Metathesis of "R" (letter changes to the preceding syllable):
Nòrma: Meta-tèsi de "R" (era letra cámbie ara sillaba precedenta):

t → t (-)
t → {} (+)
+/-
 M1)  descobirtes (??)
descorbides
-
+
 M2)  descobric (??)
descorbic
-
+
 M3)  descobriren (??)
descorbiren
-
+
 M4)  descobirti (??)
descorbidi
-
+
 M5)  descobirta (??)
descorbida
-
+
 M6)  descobirt (??)
descorbit
-
+

nachfolgende Regeln sind eventuell veraltet:


Nota:
Regel: Initial-F lateinischen Ursprungs wird durch H ersetzt:
Rule: Initial F of Latin origin is replaced by H:
Nòrma: F iniciau d'origina latina se substituís per H:

ph → f (-)
ph → h (+)
+/-
 F1)a)  fenomèn[N8] -
 F2)a)b)  foncionaus[N13][L3] -
 F3)  forma -
 F4)  fisiologic -
 F5)  finau[N34] -

Nota:
Regel: initiales R wird zu ARR:
Rule: initial r becomes arr:
Nòrma: ...:

r.. → r.. (-)
r.. → arr.. (+)
+/-
 R1)a)  reduccion(s) → reduccion(s)
reduccion(s) → arreduccion(s)
-
+
 R2)a)  redox → redox
redox → arredox
-
+
 R3)a)  reaccion(s) → reaccion(s)
reaccion(s) → arreaccion(s)
-
+
 R4)a)  redusissen → redusissen
redusissen → arredusissen
-
+
 R5)a)  relacion → relacion
relacion → arrelacion
-
+
 R6)a)  resumit → resumit
resumit → arresumit
-
+
 R7)a)  reüsie → reüsie
reüsie → arreüsie
-
+
 R8)a)  referit → referit
referit → arreferit
-
+
 R9)a)  resonància → resonància
resonància → arresonància
-
+
 R10)a)  radicau → radicau
radicau → arradicau
-
+
 R11)a)  rai → rai
rai → arrai
-
+
 R12)a)  reductona → reductona
reductona → arreductona
-
+

Nota:
Regel: Ausfall von zwischenvokalischem N:
Rule: Loss of N in intervocalic position:
Nòrma: Queiguda de N intervocalica:

n → n (-)
n → {} (+)
+/-
 N1)  pagina
pagia (??) =^= paja[58]
paginha (??)
-
+
+
 N2)  maquina
maquia (??)
maquinha (??)
-
+
+
 N3)a)b)  examinada (/ examinades)
s'examinèt (/ s'examineron)
-
-
 N4)a)  gulònic -
 N5)a)b)c)d)  sabonificacion -
 N6)  acetona -
 N7)  proporcionaus[L1] -
 N8)a)  fenomèn[F1] -
 N9)a)  butanal[L2] -
 N10)a)  manèra [fem.sg.]
manères [fem.pl.]
-
-
 N11)  cristallina -
 N12)  determinadi -
 N13)a)b)  foncionaus[L3][F2] -
 N14)  depenentes -
 N15)  energia -
 N16)a)b)  electronic(a) -
 N17)a)  donades -
 N18)a)  (ar)reductona -
 N19)  coneishudi -
 N20)  oxocarbònics -
 N21)  enes -
 N22)  resonància -
 N23)  panè-ròia -
 N24)  evolucionada -
 N25)  aerianes -
 N26)  inestabilitats -
 N27)  ponuda -
 N28)  ena -
 N29)a)  inestable -
 N30)a)  addicionau[L8] -
 N31)a)  funcionaus[L9] -
 N32)a)b)c)d)  ua [GC]
una [LD]
+
-
 N33)a)  nominau[L11] -
 N34)a)b)  finau[L13][F5] -
...

Nota:
Regel: Ausfall von zwischenvokalischem T:
Rule: Loss of T in intervocalic position:
Nòrma: Queiguda de T intervocalica:

t → t (-)
t → {} (+)
+/-
 D1)  atau
aau (??)
-
+
 D2)  gramaticau[L10]
gramaicau (??)
-
+
 D3)  deuteracion
deueracion (??)
-
+
Pardon! In Bearbeitung ...
Sorry! Under construction ...

Palabras clave (keywords): Detlef, Pagel, Giessen, 1992,
DHA, DKG, RPE, NADH, pH, pKa,
acetil, acetona, acid, activacion, alcalin, ascorbic, bandes, bipolar, bis, butanal, calibratge, carbònics, cercle, ceto, coeficient, concentracions, cristallina, descarboxila, descomposicion, deïdro, desvolopament, deuteracion, diceto, dissertacion, electronic, energia, enòl, escandilhament, espectro, espectroscòpia, espectroscopicas, estable, estandards, estat, fisiologic, fluorescéncia, formacion, fotometria, gachets, grops, gulònic, idratacion, idrolitica, inaugurau, inestabilitats, infraròia, íntegrau, intermediari, interpretacion, iso, ligam, mairs, mesuratges, moment, neutrau, nòrma, orde, oxidacion, oxo, paramagnetica, paramètres, producte, radicaus, reaccion, redox, reduccion, reductona, resonància, resumit, sabonificacion, sector, solucions, subjècte, tautomeria, temperatura, tension, titratge, valors, vibracion,
Haftungsausschluss
Flag Counter
© drpagel.de Alle Rechte vorbehalten.